un viatge sense mapes

l’inici dels dies curts

Posted in Tardor by Lourdes G. on 16 Octubre 2010

Els mesos de tardor són temps de transició. Una s’ha d’acostumar a la humitat que s’amaga en núvols de mar i que es cala als ossos de mala manera. Els vespres xafogosos d’estiu al poble queden enrere, i és com si les fulles seques i rogenques de terra duguessin la nostàlgia inscrita en elles.

M’he d’acostumar al fred altra vegada, a tenir sempre els peus gelats i a tapar les clivelles que l’agressió del vent m’obre a les mans. He de prendre paciència amb la pluja i els dies grisos, i dir-me a mi mateixa que tot arriba, però que també tot acaba, i que l’hivern donarà pas a la llum i la vitamina D del sol un any més, tard o d’hora.

Mentrestant, les tasses de cafè amb llet calent, el te verd fumejant, els edredons gruixuts, els guants de llana – que no m’agraden gens – i les bufandes multicolor m’ajuden a fer front a tot plegat. A més, és època de panellets de pinyons i coco, de castanyes torrades al forn i de carbasses, que encara que aquí no en buidem el seu interior i les decorem amb llums fantasmagòriques, tenen un sabor dolç deliciós que caracteritza les tardes fosques de tardor. Això i els llibres i la meva càmera i pàgines en blanc amb bolígrafs de colors i tardes tancada a l’habitació em prevenen caure en el letargia dels pitjors mesos de l’any.

Despertaré l’any que ve, al març, quan el sol torni a cremar-me la pell i m’ompli la cara de pigues.

frozen yogurt

the mellow, messy, leaf-kicking, perfect pause between the opposing miseries of summer and winter.

windfallen

autumn style

>

Tagged with: , , ,

cent cinquanta paraules

Posted in Tardor by Lourdes G. on 11 Octubre 2010

La previsió meteorològica és catastròfica. Alerta màxima de pluges a la costa, i la gent camina de pressa pel carrer agafant-se les faldilles, amb mans plenes de bosses de plàstic i pots de conserves per fer el dinar. La finestra mig oberta de l’habitació fa volar la cortina i espetega contra els marcs d’alumini. Les fulles caigudes d’una tardor arribada abans d’hora s’escolen per les portes dels edificis, i les botigues tenen mars de fulles seques de colors com a estores de benvinguda. Els núvols grisos amenacen, el vent precipita les coses, i els previsors duen paraigües a les mans. Els comentaris de veïns i coneguts quan topen al carrer són característics. Una dona li diu a l’altra, ‘corro perquè si m’enganxa la pluja em quedaré més encongida del que ja estic’. Jo ric mentre m’afanyo a arribar al forn i comprar dues baguettes. Tampoc vull que m’atrapi la pluja.

 

anonymous lives on a rainy day

Tagged with: , , , , ,