un viatge sense mapes

Hamburg és… eternament freda

Posted in Alemanya by Lourdes G. on 20 Octubre 2010

I wish we could open our eyes to see in all directions at the same time.


Anuncis
Tagged with: , , , , , ,

a little over two years already

Posted in Alemanya by Lourdes G. on 17 Octubre 2010

I miss Germany. I miss the life I had there. I miss the city, small, cold, empty most of the time, with its squares and Starbucks and the Bermuda Dreieck and the Riff, and I miss the university center with its Toom and Plus, and the many times we went shopping there because we needed little things but ended up with heavy plastic bags that we had to pay for. I miss Backwerk and the delicious little bread rolls for twenty cents, and the U-Bahn stop which was always filled with students. I miss walking from Stiepeler Strasse where I had my dorm room to university along the path between student residences, and I miss Europa Haus even though I never lived there. I miss the tough classes in German at first and how lost we all felt in the beginning.

I miss the first days, the unknown, the anxiety and the solitude. I miss the Ikea trips to pass the time, our train rides to Dortmund and the little plastic hot-dogs and cappuccinos with free refills. I miss the first excursions and the photographs, Essen and Düsseldorf and Köln with its Dom and the river. I miss the parties. The packed rooms and kitchens with alcohol and all kinds of beer, the low lights and the loud music, and the hazy photographs and our nocturne adventures in search of nutella and crisps. I miss the delicious birthday baking, the colorful cakes and the tiramisu, and our Korean evenings with food we could never get enough of. I miss the cold in a strange and masochist way. I miss the gray days, the fog, the rain and the snow, and my frozen feet after walks in Düsseldorf in the midst of all the humidity by the river.

I miss the first snow. I miss the Christmas markets and the cinnamon smells, the Glühwein and the crêpes and the waffles with whipped cream. I miss the hot, steamy cappuccinos and the brief encounters in Kultur Café. I miss my first steps on training for the half-marathons and I miss the freedom of running through green parks in a German spring. I miss how we welcomed the first warm days in April and the barbecues on the grass, and how we couldn’t believe that it was over twenty degrees all of a sudden. Although above all, I think what I miss the most is the people. The friends. All the different nationalities, how we all blended together and didn’t care where we were from. All the things we shared, and all the things that are forever printed in a thousand color photographs, and although we can never get that back, it will still forever remain in our minds because it somehow made us who we are.

 

and i find that life is easier when it's just a blur

Schnee

Kalt

"I sometimes think that people's hearts are like deep wells. Nobody knows what's at the bottom. All you can do is guess from what comes floating to the surface every once in a while."

Heiße Schokolade

köln, revisited

I wish we could open our eyes to see in all directions at the same time.

Postcards from Hamburg

Balzac Coffee

If we had no winter, spring would not be so pleasant.

l’inici dels dies curts

Posted in Tardor by Lourdes G. on 16 Octubre 2010

Els mesos de tardor són temps de transició. Una s’ha d’acostumar a la humitat que s’amaga en núvols de mar i que es cala als ossos de mala manera. Els vespres xafogosos d’estiu al poble queden enrere, i és com si les fulles seques i rogenques de terra duguessin la nostàlgia inscrita en elles.

M’he d’acostumar al fred altra vegada, a tenir sempre els peus gelats i a tapar les clivelles que l’agressió del vent m’obre a les mans. He de prendre paciència amb la pluja i els dies grisos, i dir-me a mi mateixa que tot arriba, però que també tot acaba, i que l’hivern donarà pas a la llum i la vitamina D del sol un any més, tard o d’hora.

Mentrestant, les tasses de cafè amb llet calent, el te verd fumejant, els edredons gruixuts, els guants de llana – que no m’agraden gens – i les bufandes multicolor m’ajuden a fer front a tot plegat. A més, és època de panellets de pinyons i coco, de castanyes torrades al forn i de carbasses, que encara que aquí no en buidem el seu interior i les decorem amb llums fantasmagòriques, tenen un sabor dolç deliciós que caracteritza les tardes fosques de tardor. Això i els llibres i la meva càmera i pàgines en blanc amb bolígrafs de colors i tardes tancada a l’habitació em prevenen caure en el letargia dels pitjors mesos de l’any.

Despertaré l’any que ve, al març, quan el sol torni a cremar-me la pell i m’ompli la cara de pigues.

frozen yogurt

the mellow, messy, leaf-kicking, perfect pause between the opposing miseries of summer and winter.

windfallen

autumn style

>

Tagged with: , , ,

cent cinquanta paraules

Posted in Tardor by Lourdes G. on 11 Octubre 2010

La previsió meteorològica és catastròfica. Alerta màxima de pluges a la costa, i la gent camina de pressa pel carrer agafant-se les faldilles, amb mans plenes de bosses de plàstic i pots de conserves per fer el dinar. La finestra mig oberta de l’habitació fa volar la cortina i espetega contra els marcs d’alumini. Les fulles caigudes d’una tardor arribada abans d’hora s’escolen per les portes dels edificis, i les botigues tenen mars de fulles seques de colors com a estores de benvinguda. Els núvols grisos amenacen, el vent precipita les coses, i els previsors duen paraigües a les mans. Els comentaris de veïns i coneguts quan topen al carrer són característics. Una dona li diu a l’altra, ‘corro perquè si m’enganxa la pluja em quedaré més encongida del que ja estic’. Jo ric mentre m’afanyo a arribar al forn i comprar dues baguettes. Tampoc vull que m’atrapi la pluja.

 

anonymous lives on a rainy day

Tagged with: , , , , ,