un viatge sense mapes

migració

Posted in Uncategorized by Lourdes G. on 3 març 2011

Per diversos motius, tot s’ha mogut a http://sensemapes.blogspot.com/.

 

Boira a la ciutat

Posted in Ciutat by Lourdes G. on 28 febrer 2011

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Part deux

Posted in Societat & cultura by Lourdes G. on 5 febrer 2011

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Prèvia als castells de les Decennals

Posted in Uncategorized by Lourdes G. on 3 febrer 2011

Valls, 30 de gener. Espectacular.

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

A la carretera

Posted in En moviment by Lourdes G. on 2 febrer 2011

Fotografiar l’asfalt des de dins un cotxe en marxa té una cosa que no sé què és…

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Tagged with: , , , , ,

matins de dissabte de croissants i cafè

Posted in Ciutat, Menjar i beure by Lourdes G. on 30 gener 2011

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Tagged with: , , , ,

Dissabtes

Posted in Ciutat by Lourdes G. on 27 gener 2011

Cafè, esmorzars, mobles, família, Ikea, metro, ciutat, gent. Algun dia em faran fora dels llocs per fer fotos on se suposa que no en puc fer. Blah.

Tagged with: , , , ,

paraules que no s’esborren, imatges que no se’n van

Posted in Uncategorized by Lourdes G. on 10 gener 2011

Me n’oblido constantment d’aquest espai.

El 2010 ha estat això per mi.

my twenty-ten in review

Tagged with: , ,

Perseverança

Posted in Esports by Lourdes G. on 30 novembre 2010

Des de l’altra banda de les tanques…

Crònica d’una ‘anti-tot’ el vespre del clàssic

Posted in Esports by Lourdes G. on 29 novembre 2010

A tres quarts menys cinc de vuit, baixo la brossa. Un paraigües del Barça davant dels meus nassos m’avisa de dues coses: està plovent, i avui és el dia del clàssic. Llenço la bossa al contenidor i em poso els auriculars de la ràdio. A RAC1, diuen que les portes del camp ja s’han obert. Camino per l’Avinguda Madrid, paral·lela a l’estadi, i m’afegeixo a un nombrós grup de culés. Avui investigaré; mai he estat tan a prop d’un clàssic. A Tarragona, la major aproximació a l’alegria que avui sentiran els aficionats del partit guanyador la recordo quan el Nàstic va guanyar el Real Madrid per un gol a casa. Va ser modest, i immensament eufòric. Aquí a Barcelona, però, tot és ‘a lo grande’.

El grup de culés m’arrossega fins la Travessera de les Corts. Equipats amb ítems identificadors – motxilles blaugrana, abrics impermeables, dessuadores, gorres, botzines, guants, samarretes, banderes, bufandes – els aficionats omplen les voreres, i tinc feina per obrir-me pas.

Els bars rebullen de gent; no hi cap ni una ànima més. Un cartell al bar del costat de casa, escrit amb guix, ja fa hores que anuncia: ‘Todas las mesas llenas para esta noche. Barça – Madrid aquí’. Un jove amb unes quantes cerveses al sistema treu el cap per la porta d’un bar. “¡Vamos a ganar, vamos a ganar!” No sé per què – a aquestes alçades? – em sobta l’ús monopolístic del castellà.

Segueix plovent. Arribo davant de l’estadi; és monumental, s’ha de reconèixer. Per uns moments, puc entendre la bogeria que desperta un partit d’aquesta envergadura. Noto el nerviosisme, però els comentaris que sento per una orella mentre a l’altra segueixo amb la ràdio, són optimistes. “Si plou… Això vol dir que guanyarem! Avui guanyem, tiu!”

A les portes d’entrada al camp, hi predominen càntics amb veus masculines, petards, crits i botzines. Les banderes blaugrana onegen, s’hi cola alguna estelada esporàdica. Autobusos, trànsit i clàxons. Marees de blaus i vermells. Jo m’estic mullant i em pregunto què coi hi faig aquí enmig. Estic en territori hostil – anti-culé, però també anti-madridista fins la medul·la. Si rebés un euro per cada vegada que m’han fet la pregunta maleïda, en tindria prou per pagar el lloguer durant un parell de mesos. “Però tu… avui vas amb el Barça, oi? OI?” I jo què he de dir? Sí, vaig amb el Barça. Només avui. Demà tornaré a amagar-me dins la meva closca tarragonina, callaré quan el Barça guanyi per golejada, i saltaré en petits brincs de joia quan perdi. Però sóc tan catalana com el més català dels aficionats blaugrana, i avui el tema em toca la fibra. És inevitable que s’emboliqui la política pel mig i, després dels resultats electorals (ploro per Catalunya), avui una bona patacada al Madrid és el que toca.

Un parell d’aficionats equipats de cap a peus, acompanyats de noies amb ratlles blaves i vermelles pintades a la cara, m’ensordeixen quan passen pel meu costat cridant “¡ese portugués, hijo puta es!” Mourinho desperta passions.

Silenciosament, pronostico un 2 a 0 a favor del Barça – per què no? – i m’encamino cap a casa. A un quart i cinc minuts de vuit, queda menys d’una hora pel ‘partit del mil·lenni’, a paraules del locutor de la ràdio. No sé si serà el partit del mil·leni, però a mi m’agafa la nostàlgia pels dies del Nàstic a primera, i em rebenta que ara lluiti per la permanència a segona. No passa res, tot va amunt i avall en aquesta vida.

A casa no hi ha ningú, i sospito que els meus companys de pis estan en un bar preparats pel partit. A la meva habitació hi fa escalfor i decideixo que el seguiré des de la TV. Al cap i a la fi, jo no m’hi jugo pas res.

Tagged with: , , , ,

Hamburg és… eternament freda

Posted in Alemanya by Lourdes G. on 20 octubre 2010
Tagged with: , , , , , ,

a little over two years already

Posted in Alemanya by Lourdes G. on 17 octubre 2010

I miss Germany. I miss the life I had there. I miss the city, small, cold, empty most of the time, with its squares and Starbucks and the Bermuda Dreieck and the Riff, and I miss the university center with its Toom and Plus, and the many times we went shopping there because we needed little things but ended up with heavy plastic bags that we had to pay for. I miss Backwerk and the delicious little bread rolls for twenty cents, and the U-Bahn stop which was always filled with students. I miss walking from Stiepeler Strasse where I had my dorm room to university along the path between student residences, and I miss Europa Haus even though I never lived there. I miss the tough classes in German at first and how lost we all felt in the beginning.

I miss the first days, the unknown, the anxiety and the solitude. I miss the Ikea trips to pass the time, our train rides to Dortmund and the little plastic hot-dogs and cappuccinos with free refills. I miss the first excursions and the photographs, Essen and Düsseldorf and Köln with its Dom and the river. I miss the parties. The packed rooms and kitchens with alcohol and all kinds of beer, the low lights and the loud music, and the hazy photographs and our nocturne adventures in search of nutella and crisps. I miss the delicious birthday baking, the colorful cakes and the tiramisu, and our Korean evenings with food we could never get enough of. I miss the cold in a strange and masochist way. I miss the gray days, the fog, the rain and the snow, and my frozen feet after walks in Düsseldorf in the midst of all the humidity by the river.

I miss the first snow. I miss the Christmas markets and the cinnamon smells, the Glühwein and the crêpes and the waffles with whipped cream. I miss the hot, steamy cappuccinos and the brief encounters in Kultur Café. I miss my first steps on training for the half-marathons and I miss the freedom of running through green parks in a German spring. I miss how we welcomed the first warm days in April and the barbecues on the grass, and how we couldn’t believe that it was over twenty degrees all of a sudden. Although above all, I think what I miss the most is the people. The friends. All the different nationalities, how we all blended together and didn’t care where we were from. All the things we shared, and all the things that are forever printed in a thousand color photographs, and although we can never get that back, it will still forever remain in our minds because it somehow made us who we are.

 

and i find that life is easier when it's just a blur

Schnee

Kalt

"I sometimes think that people's hearts are like deep wells. Nobody knows what's at the bottom. All you can do is guess from what comes floating to the surface every once in a while."

Heiße Schokolade

köln, revisited

I wish we could open our eyes to see in all directions at the same time.

Postcards from Hamburg

Balzac Coffee

If we had no winter, spring would not be so pleasant.

l’inici dels dies curts

Posted in Tardor by Lourdes G. on 16 octubre 2010

Els mesos de tardor són temps de transició. Una s’ha d’acostumar a la humitat que s’amaga en núvols de mar i que es cala als ossos de mala manera. Els vespres xafogosos d’estiu al poble queden enrere, i és com si les fulles seques i rogenques de terra duguessin la nostàlgia inscrita en elles.

M’he d’acostumar al fred altra vegada, a tenir sempre els peus gelats i a tapar les clivelles que l’agressió del vent m’obre a les mans. He de prendre paciència amb la pluja i els dies grisos, i dir-me a mi mateixa que tot arriba, però que també tot acaba, i que l’hivern donarà pas a la llum i la vitamina D del sol un any més, tard o d’hora.

Mentrestant, les tasses de cafè amb llet calent, el te verd fumejant, els edredons gruixuts, els guants de llana – que no m’agraden gens – i les bufandes multicolor m’ajuden a fer front a tot plegat. A més, és època de panellets de pinyons i coco, de castanyes torrades al forn i de carbasses, que encara que aquí no en buidem el seu interior i les decorem amb llums fantasmagòriques, tenen un sabor dolç deliciós que caracteritza les tardes fosques de tardor. Això i els llibres i la meva càmera i pàgines en blanc amb bolígrafs de colors i tardes tancada a l’habitació em prevenen caure en el letargia dels pitjors mesos de l’any.

Despertaré l’any que ve, al març, quan el sol torni a cremar-me la pell i m’ompli la cara de pigues.

frozen yogurt

the mellow, messy, leaf-kicking, perfect pause between the opposing miseries of summer and winter.

windfallen

autumn style

>

Tagged with: , , ,

cent cinquanta paraules

Posted in Tardor by Lourdes G. on 11 octubre 2010

La previsió meteorològica és catastròfica. Alerta màxima de pluges a la costa, i la gent camina de pressa pel carrer agafant-se les faldilles, amb mans plenes de bosses de plàstic i pots de conserves per fer el dinar. La finestra mig oberta de l’habitació fa volar la cortina i espetega contra els marcs d’alumini. Les fulles caigudes d’una tardor arribada abans d’hora s’escolen per les portes dels edificis, i les botigues tenen mars de fulles seques de colors com a estores de benvinguda. Els núvols grisos amenacen, el vent precipita les coses, i els previsors duen paraigües a les mans. Els comentaris de veïns i coneguts quan topen al carrer són característics. Una dona li diu a l’altra, ‘corro perquè si m’enganxa la pluja em quedaré més encongida del que ja estic’. Jo ric mentre m’afanyo a arribar al forn i comprar dues baguettes. Tampoc vull que m’atrapi la pluja.

 

anonymous lives on a rainy day

Tagged with: , , , , ,

mosquits d’estiu

Posted in Estiu by Lourdes G. on 16 setembre 2010

until next august

Capçanes és així.

Tagged with: , , ,
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.